ortiga

Vèneto

Sostantivo

ortiga f (pl: ortighe)

Na pianta de ortiga

1. tipo de èrba de ƚe Urticacee
   • la so clasifegasion sientifega la xe Urtica dioica ( tasonomia)

Siłabasion

or | tì | ga

Pronunsa

IPA: /or'tiga/

Etimołozia

• manca ła etimołozìa; se te ła conosi, zónteła ti.

Tèrmeni corełai

• ortigar, ortigarse
• ortigada

Tradusion

Tradusion: ortiga

• stinging nettle ^(en)

• ortica ^(it) f.
• òrtîga ^(lij)

Notasion

• Giuseppe Boerio, [Dizionario del dialetto veneziano] pàgina 456
• Ernesto Kosovitz, Dizionario - vocabolario del dialetto triestino pàgina 294
• Livio Tissot, Dizionario primierotto pàgina 176